Podeu deixar el vostre comentari o contacte

Su nombre:
Su página web :
Su mensaje:

<-Volver

1

Siguiente->

Nombre:	angie
Página web:	-
Hora:	21-07-2010, 10:40 (UTC)
Mensaje:	Només veure la portada i el títol, comences a ensumar el color vermell, color de sang, de passió, de cruesa i amor. Quan l'obres, el pròleg continua vermell, és a dir, fa que la sang et comenci a bullir i et llença directament al primer capítol. El format epistolar et deixa respirar una mica però reconec que vaig haver d'aturar la lectura més d'un cop, perquè era massa dur, massa veritat. En acabar, haig de dir que és dels millors llibres que he llegit darrerament, per la meravellosa implicació dels personatges en la narració, l'ambientació perfecta -pots sentir les olors, veure els colors, percebre les sensacions, solidaritzar-te amb l'entorn i les raons i conseqüències de tot allò que fan els dos germans. Un llibre que apropa a un món que és real però que ens quedava lluny fins ara, una història vermella, d'un camí vermell, on l'home és el culpable del mot inhumà, només l'home.. No quedareu indiferents en acabar de llegir-lo. Personalment, el detall de la pulsera m'ha semblat d'una tendresa impressionant i l'aranya, un personatge que no hi podia faltar, perquè hi ha un paral.lelisme entre la teranyina en la que cauen els dos nens i la que empra l'aranya per caçar. Genial, de debó!. Una abraçada a les dues!. (conec a algú de TV3, d'Esports, i li he fet arribar la meva recomanació, a veure si us ajuda en alguna cosa).

---

Nombre:	Laura
Página web:	-
Hora:	16-06-2010, 12:35 (UTC)
Mensaje:	Us ho resumiré en una frase: vaig llegir la novel·la en una tarda. Una carta t'arrosega cap a l'altra fins que t'adones que has arribat al final. Feu poc cas d'aquest "Jove" que apareix a la portada. "El camí del Bandama vermell" és un llibre que tothom hauria de llegir. Primer, perquè parla de temes que ens queden lluny o que semblen massa exagerats per ser reals, però que passen, Segon, perquè després d'aquest exercici de fortalesa a l'hora de llegir-lo (us adverteixo que és molt dur) no us quedareu indiferents. Voldreu saber més de Costa d'Ivori. I tercer, perquè l'Alícia i la Sílvia han fet una gran feina i es mereixen (com a mínim) una tarda del vostre temps. No serà en va, us ho asseguro!

---

Nombre:	Gloria
Página web:	-
Hora:	15-06-2010, 08:46 (UTC)
Mensaje:	El siguiente texto le ha sido enviado en via su formulario de contaco de su pagina web: El IP del remitente ha sido el 81.43.185.22, el mensaje ha sido enviado el (GMT) El camí del Bandama vermell El camí del Bandama Vermell ha guanyat el premi Columna Jove 2010, cosa que la classifica com una novel•la per a la gent jove; així queda unida a altres títols que van des de les obres de Jules Verne o d’Emilio Salgari fins a El Perfum de Shuskind. Podem adonar-nos, doncs, que la línia divisòria entre què són lectures per a joves i què no ho són queda molt difuminada i, sobretot, pot ser un concepte del tot subjectiu que no entraré a discutir perquè no m’interessa. Si hagués de classificar El camí del Bandama Vermell dins dels grans grups ideològics de novel•lística contemporània, el posaria com una novel•la de denúncia en la línia, si se’m permet dir-ho, de les obres del Naturalisme del XIX com les d’Emile Zola. Sí, ho he dit i ho torno a repetir perquè El camí del Bandama Vermell fa una denúncia social de les guerres que assolen als anomenats països del Tercer Món, en aquest cas a Costa d’Ivori en què, com diu un dels personatges: els diners noia, els diners dels occidentals són la causa d’aquesta guerra(pg. 34). Una guerra fratricida en què els habitants al nord del Bandama són considerats estrangers (som estrangers, noia, el govern pensa que som estrangers (pg. 33)). A partir d’aquesta premissa els dos protagonistes de l’obra, dos germans, un noi, en Quattara, de nou anys, i una noia, l’Aura, una nena de deu seran els protagonistes de l’obra i viuran i conviuran amb la mort, la solitud, la impotència de la violació, la malaltia, però també l’instint de supervivència que anirà lligat a l’amor fraternal i a la recuperació de la dignitat humana. Totes les vicissituds queden expressades de manera clara i àgil i a través d’un recurs literari senzill, però eficaç: la correspondència entre els dos germans, la qual cosa ens permet veure dos estils diferents a l’hora d’escriure i la bona feina feta per les dues autores, la Alícia Gili, coneixedora d’aquesta realitat perquè ha sovintejat les estades a Costa d’Ivori i, a més, n’ha fet un bon treball de recerca, i la Sílvia Romero, de qui hem de dir que ha hagut d’endinsar-se en un món que desconeixia i ha hagut d’amarar-se bé de la situació. És per això que recomano la lectura d’aquesta novel•la curta i actual i que es faci sense cap tipus d’entrebanc. És una obra que no es cap biografia, però sí que ens remet a una realitat que, encara que llunyana, és real. És una novel•la versemblant, una imitació a una realitat crua, però també d’un amor a la vida contundent. Glòria

---

Nombre:	Mercè
Página web:	-
Hora:	10-06-2010, 10:09 (UTC)
Mensaje:	Llibre impactant de denúncia que no deixa indiferent i remou les entranyes. Ens mostra amb tota cruesa la part més sàdica i mortífera de la persona quan la llei desapareix com norma reguladora de la pulsió de mort.

---

Nombre:	Aura/ Escola Escriptura
Página web:	-
Hora:	27-04-2010, 18:36 (UTC)
Mensaje:	Hola Alícia! He acabat el teu llibre i la veritat és que encara estic bastant impactada. És una novel·la duríssima, potser de les més dures que he llegit, però alhora és molt bo que arribin aquests tipus de denuncia, de conflictes ja no oblidats sinó simplement desconeguts (al menys per mi i això que em considero una persona ben informada). És un llibre fàcil i ràpid pel seu llenguatge directe, però molt cru en el seu contingut. Hi ha estones que el deixaries ja que veus, sents, pateixes i et poses totalment, jo potser massa, en la pell dels protagonistes. A part, no sé si perquè la protagonista es diu com jo, he patit molt per ella, bé per totes i tots!!!! Se m’ha posat la pell de gallina, m’he indignat, m’ha fet ràbia, m’ha fet plorar... No sé ni com expressar-ho! Llibres com aquests et fan veure encara més que el món és del tot injust i que hi ha salvatjades que no entenc com es poden fer els ésser humans. Felicitats per la feina feta, impressionant, de veritat! És un llibre que arriba, impossible que et deixi indiferent! Segur que es vendrà moltíssim! Jo de ben segur que el recomanaré! Una abraçada

---

Usuario:	elbandama Offline
Hora:	09-04-2010, 23:10 (UTC)
Mensaje:	Gràcies Gemma, tema correo solucionat

---

Nombre:	Gemma Gelabert Gonzalo
Página web:	http://versosggg.bloc.cat/
Hora:	09-04-2010, 08:10 (UTC)
Mensaje:	Felicitats de nou! no hi ha qui us pari quan junteu les mans! me n'alegro molt. Recordo la presentació de "Jocs de guerra, cosa d'infants", a la biblio de l'hospitalet. Realment impacta i cal que no resti en silenci. Molt probablement, ens veiem el 20! Gemma (kispar)

---